PODEMOS

Ahir vaig assistir a una assemblea de Podemos. Sentia curiositat per conèixer l'ambient de les seves reunions i comprovar la solidesa del seu debat polític.

La primera constatació és que, contra el que creia, no hi havia gaire joves. La majoria de la gent passava àmpliament la trentena i es veia molta per sobre dels cinquanta. La presència de dones era més que significativa. Tot i que no vaig fer càlculs, la sensació és que el total d'assistents, a mitja reunió, s’acostava al centenar. Sigui com sigui, una quantitat notable per un moviment polític tan nou.

Em va sorprendre, també, la presència de gent coneguda per la seva vinculació, més o menys intensa, amb partits d’esquerra. I, especialment i agradablement, la quantitat de cares “noves”.

El desenvolupament de la reunió va mostrar, com era d'esperar, la inexperiència i la dispersió d’objectius de Podemos. Tenen molta feina a fer si volen esdevenir una força política amb capacitat transformadora, però el to general de les intervencions va mostrar un entusiasme enorme i un grau de compromís envejable. Ja veurem si són capaços de convertir aquests ingredients en un instrument de canvi.

Perquè és evident que necessitem noves maneres d’afrontar els problemes i de construir solucions. Resulta un sarcasme insultant que els grans partits de la corrupció econòmica i política apareguin ara amb el discurs de la regeneració democràtica. Els responsables de Gürtel, Bárcenas, Eres, Pujols i tot l’entramat de màfies instal·lades en el sistema han de pagar a les urnes pel patiment a que sotmeten la gran majoria de la població. I, per aconseguir-ho, es fa imprescindible incorporar a la lluita quanta més gent millor, quanta més unitat popular, millor. Les condicions estan donades, només cal intel·ligència col·lectiva i una bona dosi de generositat en totes les forces polítiques transformadores. Som-hi!