EL 25N, CONTRA L’ESPOLI SOCIAL

Alguns acaben de redescobrir el federalisme i s’hi aferren com si fos l’últim tren. Entren així en el joc de CiU d’amagar darrere de les banderes les vergonyes d’una acció política plena de mentides i errors. Sembla que obliden que l’exercici del dret d’autodeterminació és per demà passat, però que avui hi ha gent que pateix. Sembla que obliden que si hem de ser o no un nou estat d’Europa, independent, federat o confederat és quelcom que decidirem en el futur, però que el present és angoixant per milions de persones sotmeses a un veritable espoli social que està arruïnant l’educació i la sanitat públiques, que està condemnant àmplies capes socials a la pobresa i expulsant una gran part de la nostre joventut més preparada.

Sembla, en definitiva, que obliden que viuen en un país, Catalunya, amenaçat més pel Govern dels Millors que pels vidalquadres de torn, on la Consellera Rigau fa de Wert, amb més finura, això sí! però amb la mateixa passió retalladora, on el Conseller Boi Ruiz tanca centres de salut als barris obrers i privatitza hospitals, a major glòria de la sanitat privada, on el Conseller Cleries enfonsa les entitats del tercer sector i destrossa l’atenció als col·lectius més fràgils, on el Conseller Puig envia els mossos contra la gent que reclama o els alliçona per alguna desitjada confrontació, on... La llista pot continuar!

Però no!

El 25 de novembre no decidim entre estelada o “rojigualda”, ni entre independència o interdependència, ni tan sols sobre si consulta o referèndum. La disjuntiva és entre polítiques de dreta o defensa de drets, entre final de l’austeritat suïcida o Mas “de lo mismo”, entre plebiscit convergent o noves maneres d'afrontar la crisi, entre lluita por la justícia o espoli social.

Jo ja ho tinc, ICV-EUiA.