¡VIVA MÉXICO!

Acabo d'assistir a l'XIè Congrés de Ciutats Educadores, a Guadalajara (Mèxic) i encara intento processar algunes experiències viscudes. Per començar, l'acte inaugural va consistir en l'entrada de la bandera mexicana a mans d'un militar uniformat i escortat per quatre més, amb fusell a l'espatlla. Sóc conscient de la necessitat de respectar la diversitat cultural, però no vaig poder evitar un intens calfred. Lligar exèrcit, armes i educació em resulta una empresa impossible. I no va ser l'únic moment de fort contrast.

Al llarg dels tres dies vam poder observar escenes d'un personalisme asfixiant i força desorganització. Fins i tot, moments abans de la clausura vam viure com diverses entitats civils protagonitzaven un acte de protesta pel tracte que rebien per part de l'organització: ubicació en un horari destrossat i retallada dràstica del temps disponible per presentar els seus programes. Van abandonar l'estrada fent ostensible el malestar.

Sant Boi va ser protagonista en presentar el Decàleg de bones pràctiques en l'esport i va rebre una valoració força positiva i va ser molt valorat el fet que fos l'alcalde qui la presentés, com a mostra d'implicació en les polítiques educatives.

Un Congrés, en definitiva, que hauria estat per no recordar... si no fos pel descobriment que, per sota del Mèxic oficial, hi ha un altre Mèxic que t'ofereix el que té i que ho fa amb una amabilitat desconeguda a la nostra "avançada" Europa, amb una joventut oberta, divertida, amb els ulls ben oberts, compromesa amb la seva comunitat i disposada sempre a compartir-ho tot sense reserves.

Gràcies a Tania, Ale, Dayna, Daniel, Israel, Adriana, Elena i a la resta d'amics i amigues que hem deixat en aquelles terres avui puc cridar, com ja van fer en el passat els nostres exiliats, ¡Viva México!