ZAPATAZO

Encara estic sorprès per les decisions del govern PSOE i, especialment, per com s’han encadenat els aconteixements. No hi havia crisi, després sí però no massa, van aparèixer brots verds, no érem Grècia... i, finalment, truca l’emperador Obama i Zapatero compareix al Congrés dels Diputats (i Diputades) per comunicar al país que: es rebaixen els sous dels funcionaris, es congelen les pensions i es retalla l’aplicació de la Llei de la Dependència.

Així, com qui informa que s’ha acabat la festa i que tothom cap a casa.

Un govern socialista (d’esquerres, no?) assumeix els plantejaments dels qui han provocat aquesta crisi terrible i obliguen la gent més dèbil, els col·lectius més fràgils, a pagar les despeses de l’orgia financera i de l’especulació immobiliària que uns quants han protagonitzat amb absoluta impunitat.

I això no ha fet més que començar. Ara volen que les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments facin servir les tisores per tallar seguint el patró.

És evident que la situació econòmica és dramàtica i que, davant d’això, és urgent prendre mesures per recuperar l’alè i encarar el futur. Poca gent discutiria la necessitat de procedir a una reforma fiscal per fer pagar més els qui més tenen, d’una reforma financera per controlar els bancs i les grans corporacions i impedir-los dilapidar els diners de tots. O reformar les estructures polítiques a nivells d’eficiència, reduint el nombre d’alts càrrecs i les despeses sense sentit. Fins i tot es podria anul·lar, per fi, el Concordat amb l’Església Catòlica per tallar els immensos cabdals de finançament amb càrrec als pressupostos de l’Estat. O... Segur que es podrien trobar objectius que ajudessin a reduir el dèficit i sanejar l’economia.

Però no... Zapatero i el PSOE es rendeixen als arguments del gran capital i fan pagar la crisi als sectors populars. Precisament a aquells i aquelles que van contribuir a que arribessin al govern. Quina ironia! I a sobre té la indecència de etiquetar aquesta agressió popular com a justa i equitativa!

Doncs toca plantar cara... i ja sabem amb quins no podrem comptar!