Amb aquesta justícia costa confiar en l’Estat de Dret. Quan el Tribunal Supremo es decideix a jutjar Baltasar Garzón per intentar investigar els crims del franquisme i, a sobre, ho fa a partir de la denúncia d’organitzacions feixistes alguna cosa fa pudor.
Garzón no ha estat mai sant de la meva devoció doncs em sembla un personatge massa preocupat de ser el centre d’atenció i encara recordo el seu fugaç pas per la política de la mà dels socialistes. Però crec que és un bon jutge i es preocupa per arribar al fons de les coses, sense aturar-se a calcular conseqüències polítiques. L’intent d'asseure al banc dels acusats el dictador xilè Augusto Pinochet va ser-ne una prova.
Per això vull fer palès el meu rebuig a l’intent de separar-lo de la judicatura amb arguments tan peregrins com els esgrimits pel seu “company” Luciano Varela i altres col·legues de la caverna, acusant-lo de prevaricació.
Així que em sumo als sindicats CCOO i UGT, als milers de persones que ho van testimoniar ahir a Madrid, a l’incorruptible Carlos Jiménez Villarejo (avui he sabut que CIU no vol que se li concedeixi la Creu de Sant Jordi), a Pasqual Maragall, present ahir també a Madrid, a les Abuelas de la Plaza de Mayo i a tanta i tanta gent compromesa amb la democràcia.
Sembla mentida, però avui cal tornar a cridar amb força: NO PASSARAN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada