dimecres, 12 de setembre del 2012

EL CURS DEL #11s2012

Encara amb els sons de la impressionant manifestació d’ahir ressonant pels carrers de Catalunya, avui toca iniciar els curs escolar. I ho fem lluny de la normalitat de la qual presumeix la Consellera Rigau.

La notable retallada de plantilles i la reducció de les condicions de treball d’interins i substituts ja han originat que avui es produeixin les primeres vagues i mobilitzacions. El descontentament docent està arribant a límits insostenibles.

A més, la retallada de recursos als centres públics està deteriorant a gran velocitat els prestigi construït sobre la base de la bona feina d’ensenyants i famílies.

A sobre, el que havia de ser una operació de redistribució territorial de l’oferta educativa, amb el desdoblament de l’Escola Marianao i el naixement de l’Escola Sant Boi ha esdevingut un greu problema de funcionament, doncs ens hem trobat amb la kafkiana situació de comptar amb dues escoles, amb els respectius claustres, equips directius i Ampa convivint en un mateix edifici.

I tot això causat per la pèssima gestió que el Departament d’Ensenyament ha fet dels compromisos econòmics amb l’empresa adjudicatària de les obres de l’Escola Gaudí, pedra angular de tota l’operació.

En el proper Ple Municipal es debatrà una moció, a proposta d’ICV-EUiA i PSC, rebutjant l’actuació de la Conselleria i exigint solucions immediates. A més, hi haurà gestions parlamentàries amb la mateixa finalitat.

I no vull deixar-me al tinter el reconeixement a la magnífica tasca dels equips directius i les Ampas de les tres escoles que estan contribuint decisivament a què la situació afecti el mínim possible el normal desenvolupament de l’activitat docent.

Un curs, doncs, que lluny de la normalitat pregonada, està tenint un inici extremadament preocupant. La Consellera Rigau hauria de baixar a la realitat.

Potser ahir, #11s2012, no era el moment de parlar-ne, però avui és obligat: sense educació pública de qualitat no hi ha llibertat, ni individual ni col·lectiva.

I sí, vaig anar a la mani. I no, ahir no vaig cridar in-indè-independencià.