Al món, un cercle reduït de persones totpoderoses i tan conegudes que, fins i tot, tenen club propi, planifiquen el desastre econòmic global amb la intenció d'afavorir una major concentració del capital, a les seves mans, clar!, i aprofiten el caos intencionat per acabar amb els drets socials i fer retrocedir la humanitat a estadis ja superats. L'especulació financera va condemnant països sencers i expandeix la misèria fins a límits inhumans.
A Espanya, el Partit Popular, seguint els dictats dels seus superiors, els “mercats”, desmunta l'estat del benestar i comença una tràgic recorregut de privatitzacions de serveis públics bàsics i, de pas, per beneficiar els “capos” locals d’aquesta màfia que s'ha apoderat del sistema democràtic amnistia els grans defraudadors d'aquest país i permet la gran estafa de Bankia, es nega a denunciar els responsables i injecta xifres astronòmiques retallades a la sanitat, la educació i l'assistència social. I, per acabar-ho d'adobar, a la justícia ni se l’espera.
A Catalunya, de la mà de CiU i per no ser menys, es destrossa el sistema de salut, s'agredeix l’escola pública, es criminalitza els treballadors de les administracions i s'empresona, per exemplaritat, joves dissidents mentre Millet i companyia viuen una jubilació d'or. I malgrat que el nombre de persones pobres es dispara, es renuncia a incrementar impostos als qui més tenen o s'aposta, un cop més, per l'especulació i els negocis perillosos a costa de la destrucció del territori, com en el cas Eurovegas. Això sí, amb el pacte fiscal lligarem els gossos amb llonganisses.
I encara alguns insisteixen a dir-li crisi. Però no ho és. És un crim contra la humanitat. I cal, com he llegit en algun lloc, un Nuremberg financer que posi cara als “mercats” i assigni un nom a cada culpable.
I com podem fer front a aquests criminals? En el passat, la revolució traumàtica hauria estat la sortida. Ara, el camí es fa més lent i difícil. Ells, l'1%, tenen moltes armes i nosaltres, el 99%, poca força encara. Toca no callar, exigir transparència i responsabilitats, utilitzar els cada dia més escassos ressorts democràtics per anar ajuntant voluntats i construir una alternativa basada en la unitat de les forces progressistes, dels moviments que lluiten per la justícia social, dels col·lectius que defensen els més fràgils i dels ciutadans conscients de la necessitat d’acabar amb aquest sistema que ens ofega. S'ho volen carregar tot però podem evitar-ho. Mobilitza't!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada