RESPOSTA A PXC

El text que segueix és la reproducció literal de la meva intervenció a l'últim Ple Municipal en resposta a la moció presentada per PxC instant el Govern de l'Estat que no se signi el conveni bilateral amb el Marroc que atorgaria el vot a les eleccions municipals als immigrants marroquins

============================================================

“En tot cas, per demanar que consti en acta tota la meva intervenció. Ho dic per, d’aquesta manera, si creu necessari fer-ho (em dirigeixo al portaveu de PxC) pugui utilitzar-la allà on cregui convenient. Ho dic perquè ja en una ocasió em va arribar l’amenaça que vostè utilitzaria la justícia si jo vinculava o relacionava Plataforma amb el racisme o la xenofòbia. Doncs demano a la Sra. secretària que reculli textualment la meva intervenció i en faci arribar una còpia al regidor Parada perquè en faci l’ús que cregui convenient. I li reitero: Si vostès fan propostes, i ho veurà de seguida, en la línia de millorar les condicions de vida de la gent, comptarà amb nosaltres, i ho veurà a continuació, però si continuen amb aquesta línia d’incrementar l’odi, de fomentar la divisió, de crear situacions que poden degenerar, Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa estarà contínuament en contra de vostès.”

“Com vostè veu, regidor Parada, Iniciativa no necessita presentar mocions per deixar-los, perdonin l’expressió, “en pilotes”, ja ho fan vostès sols amb les seves propostes. I és que si el racisme, (jo no seré tan curós amb el llenguatge com la meva companya de govern, jo seré com sóc jo), si el racisme i la xenofòbia fossin una malaltia hauríem de recomanar-los una càpsula de quarantena, ben aïllada i ben esterilitzada, per evitar el risc de contagi en un moment com el que estem vivint.

Però és que el racisme i la xenofòbia són un delicte, per tant, confiem i desitgem que els jutges, aquests jutges que de vegades són tan diligents en alguns temes, apliquin la llei i els posin, a vostès, en el calaix dels partits incompatibles amb el sistema democràtic que és on haurien de ser, perquè aquesta moció que ens presenten està feta des de l’odi, des dels instints més primaris i, si m’ho permet, desprèn un “tufillo” que recorda el gueto de Varsòvia a l’Alemanya nazi, el “only white” del KIu Klux Klan del Estats Units, l’apartheid de Sud-àfrica, i més a prop de casa nostra, el crit que torna a posar-se de moda de “xarnegos fora”.

En definitiva, vostès ens presenten una moció abocada al fracàs, cosa que a vostès no els importa perquè, en realitat, el que vostès busquen és un bon titular, un titular explosiu, per alimentar la visceralitat del seu partit i dels seus seguidors.

I és una moció destinada al fracàs perquè va contra els drets humans, senzillament; perquè va contra la Constitució espanyola. L’article 13.2 diu: “Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.” La nostra Constitució ja garanteix la reciprocitat.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya també va en aquesta línia, i vostès se’l salten. L’article 4.2 diu: “Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives, han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.” I l’article 40.8 diu: “Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.”

Hi ha directives de la Unió Europa que també ens inciten, ens animen, a estendre el dret de sufragi a totes les persones que viuen en el nostre Estat.

Hi ha una carta, que vam signar el 2001, que Sant Boi va signar el 2001, que és la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que, en el seu article 8.2, (i els recordo que és una carta signada per aquesta ciutat, per l’Ajuntament de Sant Boi) que diu: “Les ciutats signatàries fomenten l’ampliació del dret de sufragi actiu i passiu en l’àmbit municipal a tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat no nacionals després d’un període de dos anys de residència a la ciutat.”

Això ho diu la carta, però és que, a més, aquest plenari, el 24 de gener d’aquest any va fer, per unanimitat, una declaració institucional en què, entre altres coses, es comprometia a promoure l’ampliació del dret al sufragi a les eleccions municipals als residents no comunitaris, segons el que es diu a l’article vuitè de la Carta, promovent, alhora, la integració, la implicació i el coneixement d’aquests ciutadans i ciutadanes en la societat d’acollida.

Per tant, com veu, la seva proposta no pot ser més que un fracàs perquè hi ha tot un argumentari històric que va en la direcció contrària a la que vostès plantegen.

Però és que, a més, és una proposta que busca generar alarmisme, molt en el seu estil polític, i parla del fet que, com que una ministra ha dit no sé què, “”Uf! Això... d’aquí a quatre dies els moros manaran a les nostres ciutats”.

Miri: el procediment, i vostè ho sap, però potser hi ha gent que no ho sap i convé recordar-lo, el procediment és que en aquest moment hi ha una ministra que s’ha pronunciat sobre la conveniència de tirar endavant un acord que ja estava pres en el Parlament espanyol. Era una relació de cent vint països, entre els quals hi havia el Marroc que va quedar fora perquè la seva constitució no permetia el vot dels espanyols allà. Un cop que la constitució del Marroc ho permet, lògicament, la decisió del Parlament, que és vinculant per al govern, s’ha de tirar endavant, i per això la ministra planteja la possibilitat, ara sí, d’obrir una negociació amb el Marroc per establir reciprocitat.

Però és que aquesta negociació, que s’ha de fer, que només s’ha anunciat i que, per tant, s’ha de fer, i vostè sap que les negociacions entre estats són llargues, hauria de passar, després, per l’aprovació del propi govern, és a dir, el govern hauria de donar l’ok a aquesta negociació entre la ministra, en aquest cas, d’Afers Exteriors, i el govern del Marroc. Però és que, després, i això també ho ha oblidat, interessadament, aquest acord amb el Marroc ha de ser ratificat pel Congrés; ha de ser ratificat per les Corts, que és on resideix la sobirania popular. Per tant, si el Congrés ho dictaminés, seria el poble espanyol qui hauria decidit que sí, que els marroquins també són ciutadans i poden participar en les votacions, a les eleccions municipals.

I s’ha oblidat també, intencionadament, molt en la seva línia, dels requisits que han de complir les persones per poder votar, les persones estrangeres: Un, portar cinc anys amb residència legal al nostre país; estar empadronats, i podran votar allà on estan empadronats; i, a més, han de fer el gest positiu d’inscriure’s en un cens electoral. Per tant, on és la por?

I ens parla, amb les xifres, a la seva moció, dels més de dos-cents mils marroquins, o d’origen marroquí, que viuen a Catalunya i que podrien canviar el mapa polític local al nostre país. Però és curiós perquè vostès, fins i tot, es vanaglorien que a Vic hi ha espanyols d’origen marroquí que els voten. Això vol dir que els immigrants no voten seguint doctrines religioses o inclinacions de partits, sinó que tenen criteris polítics propis perquè són persones i, per tant, poden decidir en qualsevol moment a qui donar suport, independentment del seu origen nacional.

El que sí que resulta patètic és que vostès utilitzin La Vanguardia, el RAC1 o el Sr. Cuní com a avaladors de la seva proposta. Patètic, absolutament patètic, perquè amb la mateixa raó en podríem esgrimir mil i una en contra i podríem utilitzar arguments que són absolutament fora de context. No són veus avaladores de la seva proposta una enquesta feta en un moment determinat, amb una conjuntura determinada, sense mecanismes de control, sense rigor democràtic i que en un moment determinat els oients d’un determinat programa, que tenen un caire polític i ideològic determinat, truquen al programa i diuen: “Jo voto per tal cosa.” Bé, una mica més de seriositat a l’hora d’avalar les propostes.

A tall d’exemple li dic, per desactivar aquesta por que el vot dels marroquins, en aquest cas... (perquè és curiós: són molts ciutadans de molts països, en aquest moment, que ja poden votar a Espanya, però a vostès no els preocupen, aquests, només els marroquins: vostès tenen, com deia la Lluïsa Moret, una fixació amb determinats col·lectius). Doncs miri, ja hi ha marroquins que voten en unes eleccions a Espanya. A Melilla, un d’aquests territoris reivindicats i que vostès utilitzen com un argument fonamental per no concedir el vot, ja fa molts anys que hi ha, fins i tot, partits d’inspiració marroquina, o islàmica, o musulmana, com vostè ho vulgui dir. I sap qui hi governa? El Partit Popular, perquè les persones d’origen immigrant no voten en bloc, són ciutadans, i decideixen, al final, votar en consonància amb la seva pròpia ideologia i no en funció del que diu el seu carnet d’identitat.

Li recordo, vostè potser no ho sap, li parlo de primera mà, jo vaig tenir la sort, (entre cometes perquè si no vostès ara estarien desitjant que marxés d’Espanya), jo vaig tenir la sort de néixer cinc-cents metres al nord d’una línia fronterera que separa Melilla del Marroc. Per cinc-cents metres sóc de casa. Imagini’s com poden interpretar-se plantejaments com els que fan vostès.

Com deia, en aquest país, en el nostre país, a Espanya i a Catalunya, ja voten francesos, voten belgues, voten holandesos, voten romanesos, voten búlgars... És a dir, voten infinitat de països: noruecs, neozelandesos... Voten molts ciutadans d’altres països i no hi ha cap desequilibri del mapa polític, perquè parlem de persones, i les persones tenen visions polítiques en funció de la seva pròpia trajectòria vital, cosa que vostè els estan negant.

I com que vostè diu que no podem deixar en mans dels estrangers el govern local, jo li proposo un exercici d’imaginació, no serà molt complicat:

Imagini’s una dona provinent del Marroc fa, posem, quinze anys. Li posarem de nom Farida, que és un nom que a mi m’agrada. Fa quinze anys va venir del Marroc a viure aquí, es va comprar un piset, té, també, un cotxe, per tant, paga impostos. Paga l’IBI, paga l’impost de circulació, col·labora amb l’AMPA de l’escola, perquè té dos fills, participa en festes i jornades a Sant Boi, quasi sempre a través d’una organització que ja crec que hauria de conèixer amb més profunditat, Al Farah, una associació de dones magrebines que porta molts anys treballant per la integració a la nostra ciutat. Aquesta dona sabia castellà, perquè és de la zona del nord del Marroc, proper a Melilla, i allà es parla bastant el castellà. A més, recordi que nosaltres vam ser potència colonial al nord del Marroc i, per tant, alguna cosa hi hem deixat, (només això: la resta que hi hem deixat és pobresa i esquilmació), i a més, s’hi ha esforçat i ha après català.

Fixi’s: Farida. Tot això. El seu fill gran juga a futbol, el seu ídol és Jarque, és periquito, com vostè, (bé, com vostè no: ell no juga brut). La filla petita va a una piscina municipal i paga, religiosament, (la qual cosa no vol dir en musulmà), paga religiosament la seva quota. I aquesta senyora, la nostra Farida, no vol deixar de ser marroquina, i hi té tot el dret, per una qüestió d’identitat. Imagini’s, al final resultarà que és identitària, com vostè, (bé, com vostè no: ella no vol fer fora ningú).

A l’altre costat, per a l’exercici d’imaginació, hi ha un ciutadà, posem català, que no coneix Sant Boi, de fet fa sis mesos no sabia ni com s’entrava a la ciutat, que no viu a Sant Boi, per tant no paga impostos, que no participa en cap entitat ciutadana de Sant Boi, per tant no coneix la vida ciutadana de Sant Boi, però va tenir la sort que el seu partit el va llançar amb paracaigudes i el va col·locar de cap de llista i, aprofitant l’onada de la crisi, van tenir molt bon resultat, un resultat espectacular, s’ha de reconèixer, i ara és regidor a l’Ajuntament de Sant Boi.

La pregunta és: Qui té més dret a participar en els assumptes de casa? Qui ha fet més per a aquesta ciutat i per a la gent d’aquesta ciutat? Li contestaré: Tots dos. Jo no vull fer fora ningú. Jo vull que tothom tingui un espai a la meva ciutat, a casa meva. Tothom és de casa meva, tant la Farida com aquest hipotètic regidor que li acabo de dibuixar.

Si vostès volen treballar per millorar les condicions de vida de les classes populars independentment d’orígens, religions, colors, ens trobaran al costat. Si vostès continuen amb la línia d’alimentar l’odi, d’exacerbar els instints més primaris, ens tindrà sempre de cara, disposats a barallar-nos quan calgui. Gràcies.”