NI UN PAS ENRERE

Ja comentava a l'entrada anterior que era imprescindible enfrontar-nos als qui volen trencar la convivència a Catalunya fabricant un enfrontament en el terreny de la llengua. També insistia en la necessitat de no deixar-nos amagar sota el "patriotisme" d'alguns l'atac a l'estat del benestar. Doncs, bé, ahir vam presentar dues mocions en coherència amb aquest plantejament. Una sobre la sentència del Tribunal Superior de Catalunya emplaçant al Govern de la Generalitat a reordenar el sistema educatiu. Una altra sobre l'esperpèntica reforma de la Renda Mínima d'Inserció, l'ajuda mínima que permet a les persones amb greus mancances econòmiques i socials poder fer front al dia a dia.

Us deixo el text d'ambdues mocions, que hem consensuat amb el PSC.

------------------00000000000000------------------

Moció de rebuig a l’ultimàtum del TSJC contra la immersió lingüística de les escoles catalanes

Moció de rebuig a l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a reconfigurar, en un període màxim dos mesos, el model educatiu català, tal com va establir la sentència del Tribunal Suprem (TS) de desembre de 2010 contra la immersió lingüística.

Atès que el passat 22 de desembre de 2010 el Tribunal Suprem (TS) va emetre tres sentències en què pretenen obligar la Generalitat de Catalunya a re-introduir el castellà a les escoles "com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en relació al català” en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori.

Atès que el passat 2 de setembre de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre de 2010 del Tribunal Suprem (TS).

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i atès que el model d’immersió lingüística del sistema educatiu català ha garantit l'èxit acadèmic i social reconegut internacionalment i permetent així la cohesió social de la nostra societat.

Atès que les sentencies del Tribunal Suprem i aquest ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia suposen una càrrega contra la construcció d’una llengua comuna, posen en perill un model educatiu i pedagògic exitòs i ataquen greument la cohesió del poble català.

Atès que la llengua catalana ha de continuar essent l’eix vertebrador de tota l’activitat educativa i així la llengua catalana segueixi sent una eina clau en la inclusió social del nostre país.

Proposta d’acord

Primer: Demanar al Govern de la Generalitat que garanteixi un sistema educatiu on el català sigui llengua vehicular i la immersió lingüística el model d’aprenentatge de les dues llengües.

Segon: Manifestar el nostre suport al sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes.

Tercer: Rebutjar l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga el compliment de les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol que intenten imposar la fi del sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes.

Quart:  Reafirmar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català així com l’eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.

Cinquè:  Donar suport a les accions de rebuig contra les sentències del Tribunal Suprem espanyol i el Triubunal Superior de Justícia de Catalunya en defensa del model d’immersió lingüística escolar que sorgeixin de la societat civil.

Sisè: Comunicar aquesta decisió als Parlaments català i espanyol, als Tribunals Suprem i Superior de Justícia de Catalunya, al Departament d’Educació i als diferents Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

------------------00000000000000------------------

MOCIÓ DE LA TAULA DE SERVEIS SOCIALS DEL BAIX LLOBREGAT RELATIVA  A  LA REFORMA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

La llei 10/1997, de 3 de juliol de la renda mínima d’inserció, aprovada amb l’acord de totes les forces polítiques i socials del nostre país, regula la RMI com un dret de caràcter universal garantit pel sistema de serveis socials de responsabilitat pública.

Per altra banda, no es pot obviar  com a marc legal de referència, la llei 12/2007 de Serveis Socials,  aprovada per unanimitat política al Parlament, i que es caracteritza per la descentralització del sistema i pel paper rellevant de les administracions locals. Establint en el seu article 15 que el sistema català de serveis socials és una xarxa de treball  en coordinació, col·laboració i diàleg entre tots els actors que intervenen.

També cal tenir en compte que les noves realitats socials i econòmiques han produït una gran diversitat de situacions de risc o bé exclusió social , això fa necessària la revisió del model d’intervenció social i del conjunt dels seus instruments i recursos com la RMI. Ara bé, aquest procés no es pot plantejar de forma unilateral  des d’un àmbit institucional, sinó  que requereix  l’acord i el consens majoritari del conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics del nostre país, si es vol garantir la seva viabilitat i èxit en la finalitat de contrarestar l’exclusió social i la pobresa.

Davant d’aquesta evidència, manifestem el nostre desacord i malestar per l’actuació de deslleialtat institucional i desconsideració social, desenvolupada des del Govern de la Generalitat, que ha decidit implementar el conjunt de mesures de reforma en la RMI, al marge no solament de les administracions locals, sinó també de les entitats del tercer sector, dels agents socials i sense comunicar ni informar adequadament a les persones beneficiaries del PiRMI.

Un cop més, no s’ha valorat el coneixement exhaustiu que tenen els ajuntaments de les realitats socials dels municipis, i especialment el rigor i la professionalitat, que demostren contínuament els i les professionals dels serveis socials bàsics, en l’abordatge de les situacions d’exclusió social en els entorns locals.

Per tant, lamentem que des del Govern de la Generalitat no s’ha  confiat en els governs locals, ni el seu paper estratègic, alhora de  definir i gestionar les accions de seguiment i revisió de les RMI, provocant així situacions de caos i d’alarma social i obligant als ajuntaments a assumir l’impacte econòmic i social d’aquest procés.

En aquest sentit , des del Consell Comarcal del Baix Llobregat, a partir de la Taula de Serveis Socials, com a plataforma de coordinació política i tècnica intermunicipal, es planteja un conjunt de propostes  i actuacions per desenvolupar conjuntament amb el Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de garantir un procés  de reforma adequat a les necessitats reals de les persones en situació d’exclusió dels nostres municipis.

ACORDS:

1. Manifestar el suport al procés de reforma de la RMI, sempre que es plantegi des del la construcció col·lectiva, l’acord i el consens amb el conjunt d’administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics  implicats en la lluita contra l’exclusió social al nostre país.
   
2. Rebutjar la instrumentalització, d’aquest procés de reforma ,per a la implementació de retallades tant, en la consideració de la RMI com a dret subjectiu, com en la dotació dels recursos adients per garantir la seva aplicació universal, alhora de donar resposta a les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes en risc o bé en situació d’exclusió social.
   
3. Reivindicar, amb contundència i claredat, la necessària coordinació i l’establiment de canals de informació i comunicació permanent entre el Govern de la Generalitat i les administracions locals, com a única alternativa per garantir un aplicatiu de la reforma de la RMI eficaç i eficient,  i evitar la generació de situacions de caos i alarma social.
   
4. Establir acords amb el Govern de la Generalitat, que defineixen  mesures compensatòries als recursos destinats des dels ajuntaments alhora de donar resposta a les situacions d’emergència social, produïdes als municipis, com a conseqüència de les irregularitats i deficiències  dels últims canvis de model de cobrament i control dels PIRMIS.
5. Manifestar la nostra preocupació davant la incertesa provocada per l’aplicació del Decret de reforma de la renda mínima d’inserció, que no dona alternatives de futur a les situacions generades. 
6. Demanar als Departaments d’Empresa i Ocupació i al de Benestar Social i Família, la presentació i desenvolupament immediat de projectes i accions de reinserció sociolaboral alternatives, adreçades al conjunt de persones que quedaran excloses en el seu accés a la RMI per l’aplicació del nou decret, tenint en compte que els ajuntaments no poden assumir les noves demandes socials provocades per aquest fet.
   
7. Reivindicar la immediata resolució dels expedients suspesos en el marc de la reforma, així com de les noves sol.licituds tramitades en els últims mesos.
   
8. Participar activament, des dels municipis, en el procés de definició i elaboració d’un marc de referència integral, que articuli el conjunt d’actuacions adreçades a abordar l’exclusió i potenciar la inclusió social al nostre país, que es concretaria en un Pacte Nacional per a la Inclusió.
   
9. Reivindicar el rol de la Taula Comarcal de Serveis Socials com a plataforma de referència territorial i per tant de relació  i interlocució estable amb la Generalitat,  pel que fa al conjunt d’àmbits de serveis socials,  i per tant, també  de la RMI, tant a nivell polític com tècnic.
   
10. Afegir en el conjunt d’accions a desenvolupar per la comissió tècnica de la Taula Comarcal de Serveis Socials, la funció d’avaluació i seguiment del procés d’implementació del decret de reforma de la RMI.

------------------00000000000000------------------