Jo també estic indignat amb les pretensions d’uns quants de malmetre la convivència a Catalunya a costa de la llengua. La realitat, tan tossuda ella, ens demostra dia a dia que els nostres infants aprenen utilitzant el català com a llengua vehicular a l’escola i que, fins i tot, obtenen millors resultats en domini del castellà que en altres autonomies. I l’evidència que, a Catalunya, no hi ha comunitats lingüístiques diferenciades, que som un únic poble que s’expressa, sense impediments, en la llengua que vol. I així ho han reconegut instàncies internacionals com la Unió Europea.
No hi ha, doncs, conflicte lingüístic a Catalunya. La immersió a l’escola és un instrument eficient per a l’aprenentatge i valuós per a la cohesió social. No deixarem que aquests cafres ho espatllin.
Però també em rebel·la la utilització d’aquestes agressions per amagar la realitat. Les retallades en matèria sanitària, l’atac a l’educació pública, la cruesa de les polítiques antisocials del Govern, la laminació, en definitiva, de l’estat del benestar no poden quedar enfosquides per les convocatòries “patriòtiques” o les crides a la desobediència cívica.
Així doncs, ni un pas enrere en la defensa del nostre model educatiu i la convivència. I ni un pas enrere en la defensa del nostre model social i la protecció dels col·lectius més febles.

1 comentari:
Si no hi están d'acord, que vagin a llepar merda a Madrid.
Publica un comentari a l'entrada