La frase que serveix de títol, de l'escriptor anglès Samuel Johnson, la vaig llegir ahir en una de les pantalles del metro i durant força estona em va tenir divagant sobre quin vestit posaria a un grapat de personatges de la nostra actualitat política i social. Com que alguns casos són irreproduïbles m’abstindré de comentar a qui col·locava la disfressa de Pinotxo, a qui vestia de “chulapona” o qui rebia les pells de troglodita, però reconec que va ser un exercici divertit. I molt recomanable.
1 comentari:
Es molt important no perdre el sentit de l`humor; programes com "Polònia", "APM", "CQC" els guinyols o "noche hache", fan sovint més humans i més propers a gent que cada dia s`allunya més del carrer i de la ciutadania. Amb permís de l`anyorat Gabriel Celaya, em permeto la llicència de canviar el nom d`un vell (i bell) poema seu: "la ironia es un arma cargada de futuro".
Publica un comentari a l'entrada