divendres, 11 de gener del 2008

NO ÉS AIXÒ, CONSELLER

Les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya frustren les expectatives que la majoria de la comunitat educativa s’havien format a partir de l’amplíssim consens assolit pel Pacte Nacional per l’Educació. La pretensió de ser una llei de país, com anuncia el seu subtítol, va camí de convertir-se en un problema de país. L’acord dels principals sindicats de l’àmbit educatiu per convocar a la vaga escoles i instituts el proper 14 de febrer posa de manifest el rebuig generat per les pretensions del conseller Maragall de fer avançar una llei que, partint de la necessitat de donar resposta als problemes actuals, planteja profunds silencis i propostes inadmissibles.
Es troba a faltar la voluntat d’incorporar al sistema educatiu valors que sempre han estat prioritaris pels moviments de renovació pedagògica i les forces progressistes: laïcitat, inclusió social, coeducació, l’educació com a dret universal i permanent, responsabilitat fonamental de les administracions públiques...
No es dibuixa amb claredat el Servei Públic Educatiu i, fins i tot, es planteja la privatització de la gestió d’equipaments públics. Mentre el PNE avançava cap a una única xarxa educativa, las bases s’encaminen a consolidar una estructura segregada i segregadora.
Tampoc no queda reflectit amb claredat el paper de l’administració local i la necessitat de recórrer el camí de la coresponsabilitat. Els ajuntaments hem expressat de manera reiterada la nostra voluntat d’assumir noves competències que millorin l’educació des de la proximitat i hem donat mostres irrefutables del nostre compromís i de la nostra capacitat de gestió, com posa en evidència l’esforç pressupostari i organitzatiu en la creació de la xarxa bressol.
Per últim, manca una aposta decidida per incrementar el finançament de l’educació per arribar a la mitjana europea, de la qual encara estem massa lluny.

No són, com es pot veure, unes bases que moguin al consens. Potser massa precipitació, potser poca reflexió. En qualsevol cas, no és aquest el camí per situar el sistema educatiu català en el nivells d’excel·lència que desitgem. Caldrà que el conseller prengui nota i recondueixi la proposta en una direcció més acord amb les necessitats d’una comunitat educativa que té, encara, la seva esperança dipositada en el Govern d’entesa.

1 comentari:

Jose Martín ha dit...

El més intel·ligent seria retirar-les i buscar el consens, en primer lloc, amb els mestres i professors i, sobretot, evitar la privatització i l'externalització de serveis d'un dels puntals de l'Estat del Benestar.