PATRIA ES HUMANIDAD

Dijous a la tarda els Joves d’Esquerra Verda van realitzar una altra sessió de cinema-fòrum al local d’Iniciativa, a La Rambla. Es projectava Sicko, del Michael Moore.

Havia vist alguns fragments però reconec que sencer resulta un exercici audivisual difícil. Emociona, irrita, entristeix, provoca somriures, et fa reflexionar, descobreixes altres realitats i, en cap moment, pots apartar els ulls de la pantalla: enganxa intensament. I comproves que hi ha diverses maneres d’afrontar el repte de la salut col·lectiva: des del dramàtic exemple dels Estats Units on el sistema no té cap escrúpol per abandonar a la vorera tot aquell que no pot pagar la factura, passant pel model britànic que premia els metges que aconsegueixen que els seus pacients adquireixin hàbits saludables (deixar de fumar, baixar el colesterol...) o el francés, universal i gratuït. O, a la denostada Cuba, on la sanitat és pública i ningú no en queda exclòs.

Hi ha escenes, moltes escenes que colpegen la consciència d’una manera brutal. A mi em va impactar molt el moment en què una dona nord-americana compra, en una farmàcia cubana, un medicament pels problemes respiratoris derivats de la seva tasca voluntària a la zona 0 de Nova York l’11S. Quant pregunta el preu, 50 centaus al canvi, la dona trenca a plorar i, quan pot, explica la raó: als Estats Units li costa 120 dòlars, un preu prohibitiu. Li costa entendre com en el país del “diable Fidel” la seva malaltia no li representaria una sagnia econòmica.

Són moltes les reflexions que vam compartir, un cop acabat el documental, sobre la necessitat de lluitar contra l’onada d’exclusió que el Partit Popular, a Espanya, i Convèrgencia i Unió, a Catalunya, estan provocant amb les seves polítiques profundament antisocials. I sobre com organitzar un ampli moviment popular que pugui enfrontar-se a la guerra de classes desfermada pels poders financers i especuladors. Vam compartir neguits, però també esperances per avançar cap a un futur on ningú quedi fora per cap raó, especialment econòmica. Treballar, en definitiva, per un món solidari. Per això em quedo, de les mil i una imatges del meravellós treball del Michael Moore, amb el vers de Martí que presidia el parc de bombers de La Habana: Patria es Humanidad.