Ahir vaig poder parlar amb un dels seus responsables que me'n ha explicat l'origen i els objectius i, a més, m'ha mostrat la maqueta del primer número que, ho de dir, fa una pinta excel·lent.
S'ha de reconèixer la valentia d'aquest equip en uns moments tan complicats per a una aventura periodística i els he desitjat molta sort, al temps que els he expressat la meva complicitat.
Han pensat publicar, en la primera edició de Minuto1, un qüestionari que han passat a totes les candidatures que optarem a l'alcaldia el proper 22 de maig, amb cinc preguntes que he preferit contestar de viva veu, tot i la sorpresa del meu interlocutor doncs la resta de candidats han escrit les respostes "en la intimitat". A mi m'ha semblat més proper i més transparent conversar amb ell i deixar a les seves mans la redacció del text.
M'ha demanat quina valoració feia de l'esport a Sant Boi. Jo crec que estem en un bon moment com a ciutat. Tenim activitat destacada en un bon grapat d'esports, que no només de Gassols vivim.
També volia saber què penso de les instal·lacions municipals. I he remarcat que estem en un nivell d'excel·lència: camps de futbol amb gespa artificial, pavellons polisportius, piscines, circuit ciclista a punt d'iniciar l'activitat, estadi d'atletisme... El problema comença a ser la sostenibilitat econòmica, doncs el pressupost requerit pel manteniment és realment alt.
La tercera qüestió era ja més espinosa, doncs tractava de si l'ajuntament dona suport suficient als i a les nostres esportistes. I la resposta ha estat crítica. Durant anys s'ha primat l'esport majoritari i competitiu, mentre que practicants d'esports minoritaris han quedat bastant desassistits. És evident que els criteris per concedir subvencions necessiten una revisió urgent. No pot ser que hi hagi entitats esportives que depenguin tant del pressupost municipal, doncs això hipoteca el seu futur i, el que és pitjor, les sotmet a la voluntat política. L'esport competitiu ha de començar a plantejar-se l'autonomia financera. L'aportació que reben de l'Ajuntament s'ha de destinar a les escoles esportives i, com a molt, per dotar-se d'equipament necessari, per exemple, desfibriladors o algunes altres eines que suposin millores importants en l'atenció a les persones.
La quarta pregunta apuntava a les propostes que el nostre programa fa en matèria esportiva. En coherència amb l'anterior resposta he posat l'accent en la promoció de l'esport com recurs per a la salut i el contacte amb la natura, com un instrument de cohesió social per sobre de la competició. Això és el que hem recollit en l'apartat
Esport per a tothom
- Fomentar conjuntament amb els centres d'ensenyament la participació del jovent a les diferents associacions esportives de la ciutat.
- Elaborar un Pla de Gestió Global dels equipaments esportius existents.
- Impulsar l'esport base, començant pels jocs escolars a les escoles i instituts, i seguint pels clubs esportius locals.
- Fomentar l'esport a la natura.
- Estendre la pràctica esportiva entre col·lectius específics poc representats al món de l'esport.
- Promoure la pràctica esportiva lliure als equipaments públics.
- Estudiar la viabilitat d'una Piscina Municipal de lleure i descoberta.
Ah, la cinquena pregunta era més personal. Preguntava sobre els esports que practico. Senderisme (intento completar la ruta a peu per tota la costa catalana i ja n'he fet quasi la meitat), pujar de tant en tant una muntanya (el bateig va ser, ni més ni menys, amb el Pedraforca) i córrer pels voltants de Sant Boi (Sant Ramon és un espectacle diferent a cada pujada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada