Escric en calent per evitar l’efecte “ser políticament correcte”. Acabo de llegir-me l’acord de submissió del Partit dels Socialistes de Catalunya (en endavant PSC) a aquell a qui acusaven de Mas de lo mismo.
Estupor i vergonya aliena. Això he sentit. La claudicació de Montilla abans i durant la campanya electoral i la renúncia a defensar els enormes avenços que Catalunya ha fet amb el govern tripartit es veuen, ara, ratificades per un acord insuls, sense concrecions, ple de banalitats i “bones” intencions que venen a dir, amb una claredat meridiana, que el PSC és presoner del PSOE de Zapatero i de la CiU de Mas i Duran.
Quina altra raó que l’obediència a Madrid hi ha darrera d’aquest pacte. El PSOE necessita el suport convergent per tirar endavant les seves polítiques contra l’Estat del Benestar i ha ordenat al socialisme català que se supediti a les seves necessitats estatals. De fet, la premsa va plena avui de revelacions en aquest sentit a propòsit de la Llei Sinde.
Resulta evident que el PSC no ha entès les raons del seu desastre electoral i continua obstinat a no fer polítiques d’esquerra i es desdibuixa definitivament com a alternativa. Serà, doncs, difícil reconstruir un espai polític que faci front a la dreta i defensi la molta feina feta. Amb aquest panorama, Mas tindrà sens dubte la temptació d’actuar amb mans lliures. Jo m’apunto a sumar per evitar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada