INFORME PISA

No sóc massa entusiasta de l'informe PISA, tot i que mica en mica va ajustant els instruments de mesurar per buscar relacionar els resultats acadèmics finals amb les realitats socials de partida. Però és evident que pot resultar un termòmetre eficaç per conèixer les tendències de l'educació i analitzar les profecies apocalíptiques que intenten desprestigiar l'escola pública i, especialment, la immersió lingüística.

Significatiu, en aquest sentit, és el titular de El Mundo, diari de la caverna: Las dos españas se perpetuan. Com que ja no poden negar l'evidència de què a Catalunya el sistema millora, aprofiten per continuar l'estratègia de confrontar territoris. Quina colla!

Doncs bé, segons PISA 2009, Catalunya ha experimentat un avenç notable. Mentre el 2006 ens trobàvem per sota de la mitjana europea, ara ens trobem 6,5 punts per sobre i avancem, en algun apartat, països com Alemanya, França o Regne Unit.

Respecte del conjunt d'Espanya, ens situem 17 punts por sobre i som la tercera Comunitat Autònoma per darrere de Madrid i Castella Lleó.

Un dels resultats més simptomàtics ve representat per l'apartat de comprensió lectora. El nivell ha pujat 21 punts respecte a 2006 i ens situa per davant de Suècia o Alemanya. I si la dada no és més impactant és degut a la diferència entre alumnes nadius i alumnes procedents de la immigració, que obtenen 81 punts menys. Aquesta circumstància explica perquè encara es manté una diferència a favor de l'escola concertada, on l'escolarització d'alumnes nouvinguts és purament testimonial.

Així doncs, el sistema d'immersió lingüística no només no representa un problema, sinó que esdevé l'element clau per explicar els millors resultats de l'alumnat català respecte del conjunt d'Espanya.

Si, a més, re-equilibrem l'escolarització dels alumnes nouvinguts amb una implicació real de l'escola concertada (al cap i a la fi es mantenen amb diners públics) estarem en condicions d'avançar decididament cap a un sistema educatiu més eficient i equitatiu que ens situï, per fi, al grup capdavanter de l'escenari mundial.

Realisme, sí, doncs encara queda molt per fer i el risc de retrocedir és ara extremadament alt, però també optimisme: el nostre sistema educatiu millora i marca una tendència positiva que hem d'alimentar amb més recursos, més valoració social i més participació de la comunitat.