L'ofensiva antisindical de la dreta cavernícola i part de la socialdemocràcia està arribant a extrems inaudits. La brutal campanya contra Toxo, a compte de les seves vacances, o l’espantall de l’Aguirre contra els representants sindicals formen part d’una estratègia evident. Derrotat Zapatero i el PSOE, cada dia més submisos a les directrius dels poders econòmics, i amb una esquerra incapaç de construir una alternativa, l’últim obstacle per acabar amb l’Estat del benestar i acabar de privatitzar els serveis públics són els sindicats de classe. I han desplegat tota l'artilleria.
El 29S, doncs, ens juguem molt més que l’èxit d’una vaga general.
Ens juguem la lluita dels qui ens han precedit i que van arriscar-ho tot, amb freqüència fins i tot la vida, per avançar en la millora de les condicions de vida dels treballadors i de les treballadores. Anem a la vaga pel passat!
Ens juguem l’insuficient benestar de què gaudim i que tant sacrifici ha costat aconseguir. Estan en perill l’estabilitat laboral, les pensions, el dret a la jubilació, la llibertat sindical i de negociació col·lectiva... Anem a la vaga pel present!
Ens juguem el model de societat que avança en l’equitat i la justícia social. Si no ens enfrontem units contra el poder econòmic i el govern Zapatero les properes generacions seran les primeres a viure en pitjors condicions que les anteriors. Anem a la vaga pel futur!
El 29S defensarem l’última barricada. Si tu et decideixes a lluitar... No passaran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada