He vist com algunes amigues i amics entraven en èxtasi arran de la consulta celebrada a Arenys de Munt, donant per fet que la independència de Catalunya és un desig de la majoria i que ens hi trobem a les portes.
Aquestes eufòries no són bones pel que representen de manipulació de la realitat i acaben, d’una banda, generant frustració entre els partidaris en no complir-se les expectatives i, d’una altra, afavorint la radicalització de qui no comparteix l’ideari independendista. I sumem el rebuig que genera en amplis sectors l’intent d’apropiació partidària d’aquests sentiments.
Arenys és una bona notícia pel que significa d’exercici de la democràcia en un clima festiu i reivindicatiu a l’hora. I és, també, un avís. Però compte amb les eufòries i, especialment, amb la manca de criteri per interpretar la realitat.
Per la meva part continuaré, com sempre, treballant per un estat federal i per l’únic instrument real d’autogovern: l’Estatut de Catalunya.
1 comentari:
Lluís,
Jo crec que la reflexió ha d'anar una mica més enllà. Pels resultats, sembla que no ha votat ningú del PSC ni del PP, ni d'Iniciativa,(potser alguna abstenció). Si això s'hagués produït, encara que tots haguéssin votat NO, amb tot el dret, la participació hauria estat potser la més gran haguda mai en aquell municipi. Així doncs, sembla que la motivació ha estat molt gran, no hi ha hagut radicalització per cap banda (els falangistes no passen d'anécdota divertida), i jo diria que l'única cosa que sí que podem afirmar és que hi ha alguns aspectes polítics en la vida democràtica que no acaben de fluïr adequadament. (Com en l'ensenyament, com en moltes discriminacions, com en l'ecologia...)
Jo diria, per acabar, que ens hauríem d'alegrar que els partits polítics (en aquest cas els indepen dentistes), per una vegada, no sàpiguen què fer per adaptar-se al que fa la gent!
Publica un comentari a l'entrada