dimarts, 14 de juliol del 2009

PEDRAFORCA

Un dia d'aquests intentaré escriure sobre l'experiència de pujar, per primer cop, una muntanya i que el bateig hagi estat el màgic Pedraforca. La veritat és que el cúmul de sensacions ha estat tan gran i tan intens que no sóc capaç de posar-ho negre sobre blanc.

Però mireu en quines condicions vaig fer el camí... Només portàvem quinze minuts quan les meves botes, que havien dormit anys en un calaix, van decidir afegir emoció a l'aventura i es van separar sobtadament de les soles. Encara que sembli increïble, el Miguel Ángel portava un rotllo de cinta americana i un tros de corda i vam improvisar...

L'anècdota divertida (un cop baixada la tartera, clar)