ROSA AGUILAR

La decisió de l’alcaldessa de Còrdova de renunciar al càrrec per integrar-se en el govern andalús ha aixecat ampolles en Izquierda Unida. És comprensible. Les opcions de conservar l’alcaldia es difuminen i es perd un referent en qui molts confiàvem per regenerar les estructures d’una organització caduca. És un cop molt fort. No hi ha dubtes.

Però resulta patètic el fariseisme dels qui li feien la vida impossible i ara tenen la barra d’acusar-la de traïció i quasi fer-la responsable del desastre en què està sumit IU.

No m’agrada el que ha fet la Rosa i crec que s’equivoca. Ocupar una Conselleria no compensa l’abandó de la política de proximitat a la gent. Ser alcalde o alcaldessa hauria de satisfer totes les expectatives polítiques. Jo crec que surt perdent, i molt!, amb el canvi. S’ha deixat pel camí gran part del seu carisma i del respecte polític que la seva gestió municipal l’ha donat. Però comprenc que, en la seva situació, enfrontada permanentment a l’aparell, el fet que el nou President andalús l’hagi cridat per formar part del seu equip és un reconeixement de la seva vàlua personal i política i un caramel excessivament temptador. Que tinguis molta sort, Rosa!

I ara què? Els qui creiem en la necessitat d’una organització espanyola a l’esquerra dels socialistes ens sentim avui més orfes si cap. I poc esperançats. A veure si,com cantava el Sisa, qualsevol nit pot sortir el sol...