LA SUSA

Ja està en marxa la tercera escola bressol. Finalment, hem superat la xifra inicialment compromesa de 225 places i n’hem arribat a les 270. Sé que només és un pas per resoldre la necessitat de les famílies santboianes, però qui hagi tingut ocasió de conèixer-les per dins estarà d’acord amb mi en què podem mostrar amb orgull la feina feta: construccions magnífiques, espais oberts i diàfans, interiors pensats al detall i, sobre tot, uns equips professionals amb nivell d’excel·lència. Perdoneu, si us plau, si sona vanitós, però se’m fa difícil amagar la satisfacció.

A més, hem pogut complir un altre dels objectius inicials: una distribució geogràfica equilibrada i màxima proximitat a entorns educatius.

La Marta, en homenatge a la mestra de mestres Marta Mata, La Mercè, en record de l'escriptora Maria Mercè Marçal, i La Susa, nom que recupera de l’oblit un personatge pràcticament anònim.

Rosa Blanc i Biosca, coneguda com la Susa, era una cosidora que, a la porta de casa seva, sempre tenia una renglera de nenes a les que, ensenyant-les a cosir i a fer puntes, aprofitava per fer-les aprendre també les lletres. I fins a tal punt va ser una figura popular a meitats del segle passat, en plena postguerra, que com diu l’historiador Carles Serret, “la seva figura, ja en vida, formava part de l’imaginari col·lectiu i, encara avui és possible escoltar, entre la gent més gran de Sant Boi, la frase ‘ves a ca la Susa’ quan algú demostra desconeixement d’alguna cosa més o meyns bàsica”.

I ara, a seguir treballant per fer crèixer la xarxa municipal. La propera, al barri Centre.