De la Vega i Saura acorden la compareixença de Solbes al Congrés perquè informi sobre l'estratègia i criteris del nou model de finançament autonòmic
El Govern de l’Estat i ICV acorden que abans de tres mesos hi haurà un pacte definitiu sobre finançament tal com marca el contingut de l'Estatut
La Vicepresidenta primera del Govern d'Espanya, María Teresa Fernández de la Vega, i el president d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Saura, han acordat la compareixença del Vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes, al Congrés dels Diputats abans que s'acabi el mes d'agost perquè informi sobre l'estratègia i els criteris del nou model de finançament autonòmic. La sol·licitud de compareixença es formalitzarà demà dimecres a la Cambra Baixa.Després d'una entrevista personal entre la vicepresidenta del Govern i el president d'ICV, que es va celebrar aquest cap de setmana, les dues parts han acordat que abans de tres mesos hi haurà un pacte definitiu sobre finançament tal com marca el contingut de l'Estatut de Catalunya i de la restat d'estatuts autonòmics. María Teresa Fernández de la Vega i Joan Saura també han acordat que en aquesta intensificació per trobar una solució al finançament de Catalunya i de totes les Comunitats Autònomes contribueixi a accelerar el diàleg tant bilateral com multilateral i que aquest diàleg es doni sense cap apriorisme.
2 comentaris:
L'unic comentari que em ve al cap, és la confirmació del criteri que sostinc de fa temps i no és altre que el de la convicció de que la directiva d'ICV té com a màxima capacitat la d'asseure's a les escales d'una boca de metro amb la mà estesa, esperant que algú els doni una petita cosa. Ara que han tingut l'ocassió d'accedir al memjador i, en ocasions, fins i tot han disposat de plat i cadira, han de defensar-la, encara que el cost sigui el ridícul i la venda del país. La missèria té uns condicoinants.
Anònim amic:
La primera reacció que em provoca el teu missatge és de perplexitat. No pensava jo que visitava el meu blog gent tan visceralment en contra d'ICV. La segona reacció ha estat la de impotència: no puc rebatre't. Sense arguments no hi ha debat i és evident que la teva intenció és més terapèutica que polemitzadora. Escales de metro, ridícul, venda del país, missèria (la doble s és per reforçar la metàfora?)... Massa frases fetes. ¿Et molesta el que fa ICV o simplement et molesta la seva existència? Suposo que tu ets dels que prefereixen el circ i que el fet de no veure Zapatero al bell mig de l'escenari et resulta una traïció al "país". O potser et molesta un pacte amb gent de Madrid i no fer seguidisme d'alguna gent de Barcelona. ¿Quin país traïciona ICV? ¿El país dels que negocien en secret i a la baixa els acords del nostre Parlament? ¿El país dels que ahir s'oposen a l'Estatut i avui són els abanderats? ¿El país que no respecta la independència d’una força política tot i que sigui minoritària? Doncs, a mi em ve a la memòria el títol d'una obra del poeta extremeny (espero que no ho entenguis com una provocació) José Antonio Gabriel y Galán: un país como este no es el mío.
Crec que ICV ha fet bé deixant constància de la seva capacitat per arribar a acords i condicionar la política del PSOE i crec que aquest pacte recondueix la situació a posicions més favorables per a la gent de Catalunya. Estic equivocat? Potser sí, però reclamo el meu dret a pensar i decidir sense ser titllat, irracionalment, de totes aquestes coses que llences contra ICV.
En qualsevol cas, vull agrair-te que em llegeixis; és reconfortant saber que no escric en un desert.
Publica un comentari a l'entrada