Amic Cisco:
He volgut deixar passar uns dies terapèutics abans de respondre la teva carta publicada a l’últim Viure Sant Boi (no sé si el fet de la publicació s’ha de qualificar de foc “amic”, d’abús de posició dominant o, directament, de punyalada per l’esquena. Per si no queda clar, no em refereixo a les teves legítimes opinions)
Reconec que no esperava de tu tanta virulència, tot i que no em sorprèn. Va molt en la teva línia. De fet, m’has refrescat el record d’aquella assemblea oberta d’Iniciativa, al 1995, en què vas defensar a crits i en absoluta soledat un pacte municipal amb el PP per fer fora de l’alcaldia els socialistes. Després d’això et vas allunyar i vas començar el flirteig amb altres opcions polítiques i ara, la veritat, no sabria dir per on camines.
No participaré en un intercanvi epistolar a propòsit del reconeixement com a fill predilecte de Sant Boi de l’últim alcalde de l’antic règim franquista (curiosament, ara canvies aquesta denominació per la de “l’últim alcalde abans de la democràcia”. Fa mal, oi! aparèixer donant suport a un col·laborador de la dictadura?). Però no puc passar per alt algunes de les teves afirmacions.
Utilitzes, com una pedra, la reconciliació. I oblides el que va significar. Es tractava de renunciar a passar comptes amb els qui van fer possible que el règim franquista aguantés quaranta anys. Però d’aquí a donar-los la Medalla d’Or o el Títol de Fill Predilecte de la ciutat va una distància infinita. I no s’hi val jugar amb la imatge de “bona persona”. Sant Boi està ple de bones persones, sense un passat tan controvertit, i no han estat motiu de la teva preocupació. ¿No serà que el fet de tractar-se d’un franquista “autòcton” t’ajuda a mirar cap a una altra banda?
Dius en la teva carta que l’assassinat de Puig Antich i la resta de crims que vam relatar com a fruit de la dictadura són “desgràcies de la guerra i de la postguerra”. Quina bestiesa! Són fets produïts entre l’any 1974 i 1977, mentre la persona que heu homenatjat ocupava una tinença d’alcaldia i, més tard, l’alcaldia. I si llegeixes el nostre posicionament contrari al Títol de Fill Predilecte veuràs que no el fèiem responsable però constatàvem una manca absoluta de reacció davant d’aquests fets tan terribles.
Finalment, a manera de traca, arribes a la conclusió de què el veritable motiu és la rancúnia contra tu i altres ex-psuqueros que heu impulsat la medalla. Quanta supèrbia! Si ens haguéssim d’emprenyar cada cop que apareix en alguna proposta incomprensible un ex-militant del PSUC ens passaríem la vida de disgust en disgust. Si fins i tot hi ha destacats representants de la dreta que tenen un passat comunista. No ets tan important, home. I, a més, si tornes a llegir el que des d’ICV-EUiA hem dit sobre aquest assumpte veuràs que en cap moment hem criticat les persones que heu demanat el reconeixement. No és la petició el que ens preocupa; és la decisió del Ple de l’Ajuntament premiant una persona que no només no reuneix mèrits per ser Fill Predilecte, sinó que el seu passat l’invalida per a cap reconeixement d’una societat democràtica.
Saps que crec, Cisco? Que la nostra oposició al reconeixement de l’últim alcalde franquista ha actuat de mirall i que la imatge que hi has vist reflectida, la teva renunciant a la memòria democràtica, explica una reacció tan visceral i desproporcionada. I és que, amb el pas del temps, alguns heu perdut alguna cosa més que els cabells.
Malgrat tot, t’ofereixo una abraçada pels anys que vam compartir.
He volgut deixar passar uns dies terapèutics abans de respondre la teva carta publicada a l’últim Viure Sant Boi (no sé si el fet de la publicació s’ha de qualificar de foc “amic”, d’abús de posició dominant o, directament, de punyalada per l’esquena. Per si no queda clar, no em refereixo a les teves legítimes opinions)
Reconec que no esperava de tu tanta virulència, tot i que no em sorprèn. Va molt en la teva línia. De fet, m’has refrescat el record d’aquella assemblea oberta d’Iniciativa, al 1995, en què vas defensar a crits i en absoluta soledat un pacte municipal amb el PP per fer fora de l’alcaldia els socialistes. Després d’això et vas allunyar i vas començar el flirteig amb altres opcions polítiques i ara, la veritat, no sabria dir per on camines.
No participaré en un intercanvi epistolar a propòsit del reconeixement com a fill predilecte de Sant Boi de l’últim alcalde de l’antic règim franquista (curiosament, ara canvies aquesta denominació per la de “l’últim alcalde abans de la democràcia”. Fa mal, oi! aparèixer donant suport a un col·laborador de la dictadura?). Però no puc passar per alt algunes de les teves afirmacions.
Utilitzes, com una pedra, la reconciliació. I oblides el que va significar. Es tractava de renunciar a passar comptes amb els qui van fer possible que el règim franquista aguantés quaranta anys. Però d’aquí a donar-los la Medalla d’Or o el Títol de Fill Predilecte de la ciutat va una distància infinita. I no s’hi val jugar amb la imatge de “bona persona”. Sant Boi està ple de bones persones, sense un passat tan controvertit, i no han estat motiu de la teva preocupació. ¿No serà que el fet de tractar-se d’un franquista “autòcton” t’ajuda a mirar cap a una altra banda?
Dius en la teva carta que l’assassinat de Puig Antich i la resta de crims que vam relatar com a fruit de la dictadura són “desgràcies de la guerra i de la postguerra”. Quina bestiesa! Són fets produïts entre l’any 1974 i 1977, mentre la persona que heu homenatjat ocupava una tinença d’alcaldia i, més tard, l’alcaldia. I si llegeixes el nostre posicionament contrari al Títol de Fill Predilecte veuràs que no el fèiem responsable però constatàvem una manca absoluta de reacció davant d’aquests fets tan terribles.
Finalment, a manera de traca, arribes a la conclusió de què el veritable motiu és la rancúnia contra tu i altres ex-psuqueros que heu impulsat la medalla. Quanta supèrbia! Si ens haguéssim d’emprenyar cada cop que apareix en alguna proposta incomprensible un ex-militant del PSUC ens passaríem la vida de disgust en disgust. Si fins i tot hi ha destacats representants de la dreta que tenen un passat comunista. No ets tan important, home. I, a més, si tornes a llegir el que des d’ICV-EUiA hem dit sobre aquest assumpte veuràs que en cap moment hem criticat les persones que heu demanat el reconeixement. No és la petició el que ens preocupa; és la decisió del Ple de l’Ajuntament premiant una persona que no només no reuneix mèrits per ser Fill Predilecte, sinó que el seu passat l’invalida per a cap reconeixement d’una societat democràtica.
Saps que crec, Cisco? Que la nostra oposició al reconeixement de l’últim alcalde franquista ha actuat de mirall i que la imatge que hi has vist reflectida, la teva renunciant a la memòria democràtica, explica una reacció tan visceral i desproporcionada. I és que, amb el pas del temps, alguns heu perdut alguna cosa més que els cabells.
Malgrat tot, t’ofereixo una abraçada pels anys que vam compartir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada