La gratuïtat de l’educació és una vella aspiració encara no resolta; els llibres de text i el material escolar representen una càrrega important per la majoria de famílies i, en molts casos, suposa un element que incrementa les desigualtats socials. Conscients d’això, el govern de la Generalitat ha donat suport a l’esforç de molts centres educatius per implantar mecanismes de reutilització de llibres i socialització de material per tal de reduir l’impacte sobre el pressupost familiar. No n’hi ha prou! Es fa necessari un plantejament legal que converteixi l’educació en un servei, a més d’universal, veritablement gratuït. I això hauria d’implicar la dotació als centres que imparteixen educació obligatòria de recursos econòmics que els permetin afrontar aquest repte.
Davant d’això, el PP de Sant Boi porta anys cridant per a què aquest esforç es faci des del pressupost municipal. A banda de les dificultats per fer front a una despesa tan descomunal, aquest plantejament sempre m’ha semblat injust per arbitrari (dependria sempre de la voluntat del govern de torn) i discriminatori (en funció del lloc de residència, un dret bàsic estaria cobert o no).
Doncs bé, ara surt l’alcalde socialista de Sant Coloma de Gramenet i decreta que l’Ajuntament es fa càrrec de la despesa total i a Sant Feliu de Llobregat, més modestos, decideixen donar un xec a las famílies de vint-i-cinc euros. En el primer cas és per alumnes de 3 a 16 anys. Els nostres veïns, en canvi, només ho fan de 3 a 12. Ja hi som!
Davant d’això, el PP de Sant Boi porta anys cridant per a què aquest esforç es faci des del pressupost municipal. A banda de les dificultats per fer front a una despesa tan descomunal, aquest plantejament sempre m’ha semblat injust per arbitrari (dependria sempre de la voluntat del govern de torn) i discriminatori (en funció del lloc de residència, un dret bàsic estaria cobert o no).
Doncs bé, ara surt l’alcalde socialista de Sant Coloma de Gramenet i decreta que l’Ajuntament es fa càrrec de la despesa total i a Sant Feliu de Llobregat, més modestos, decideixen donar un xec a las famílies de vint-i-cinc euros. En el primer cas és per alumnes de 3 a 16 anys. Els nostres veïns, en canvi, només ho fan de 3 a 12. Ja hi som!
La cursa populista ha començat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada