SUPERAREM LES DIFICULTATS

Superada la sorpresa i amb dies pel mig per poder reflexionar és hora de donar forma als pensaments. I el primer que constato és que l’abstenció, a Sant Boi, és d’esquerres. El vot de la dreta es compensa mil·límètricament entre PP i C’s. Entre les forces nacionalistes passa exactament igual, de manera que la pèrdua d’ERC equival a l’increment de CIU. Resulta evident, doncs, que és l’electorat que donava suport al govern municipal el que s’ha quedat a casa. Crec que han pesat factors com que la manca de confrontació ha desmotivat a una part de la ciutadania i que assumptes com l’anomenat “cas Cano” n’ha irritat a una altra. Si afegim la desil·lusió per la no materialització de projectes que s’havien anunciat com a imminents (Ateneu, Caserna, accessos i transport, cinemes...) tindrem algunes raons per explicar, en clau local, el preocupant nivell d’abstenció.
Però per què aquesta abstenció ha afectat de manera contradictòria el PSC i ICV-EUiA?
Certament hi ha hagut raons més enllà de la política local que han tingut un efecte negatiu sobre les nostres expectatives. La polarització mediàtica a nivell d’estat amb el terrorisme com a teló de fons, l’assejtament a Catalunya pel tema “mossos” o algunes declaracions poc afortunades que donaven una imatge frívola han situat la nostra coalició en una posició difícil i molt allunyada d’aquella ICV-EUiA que participava en les formidables mobilitzacions contra la guerra d’Iraq.
A nivell local és evident que el canvi de candidat representava un problema per a nosaltres. Sabíem que rellevar una persona com el Pepe Saavedra tindria un cost, però confiàvem, ara veig que exageradament, en la feina feta durant els últims quatre anys des de les regidories que hem liderat. Jo crec que el missatge que l’electorat ens envia és clar: us hem notat molt lluny; potser heu fet una bona tasca, però no ens ha arribat diferenciada.
Hem de sumar la persecució, fins arribar a la mentida, d’algun mitjà local interessat a fer-nos fora dels nuclis de decisió política. I resulta especialment dolorosa la complicitat d’algun vell amic en aquesta estratègia.
En l’aspecte organitzatiu, els socialistes han utilitzat la crisi provocada pel relleu al capdavant de la llista per cohesionar files i els ha servit d’estímul per fer una campanya com mai no s’havia vist, la qual cosa els ha permès, malgrat la baixada, arribar a les tretze regidories. Nosaltres, en canvi, hem mostrat feblesa organitzativa i això ens ha impedit afrontar una campanya innovadora i propera a la ciutadania i ha contribuit a augmentar aquesta invisibilitat que hem patit. I no és consol haver-nos quedat a divuit vots de mantenir el mapa polític santboià sense majories absolutes.
Amb tot, estic convençut que superarem les dificultats. Ja hem començat a treballar i veig una voluntat col·lectiva i un grau de maduresa en les anàlisis i en les propostes de futur que, en poc temps, haurem fet el canvi de rumb necessari per afrontar el mandat en les millors condicions possibles i continuar sent una força necessària, malgrat l’aritmètica, en la governabilitat de Sant Boi i la continuïtat de les polítiques progressistes.